Joan Puig i Ferreter
1882. Neix a la Selva del Camp el 5 de febrer, fill de Consol Puig i Ferreter i de pare oficialment desconegut.
1888-1894. Estudià successivament a l’escola municipal i a la dels pares del Cor de Maria, al seu poble natal.
1894-1897. Estudis de batxillerat en una escola del poble i exàmens lliures a l’institut de Tarragona. Publica versos al setmanari “La Barretina” a partir de novembre del 1895.
1897-1899. Darrer curs de batxillerat a l’institut de Reus. Entra en contacte amb la colla que envolta Josep Aladern i publica poemes a “Lo sometent”, “Reus Tranquil”, “Lo ventall” i “Lo Lliri”. Acabat el batxillerat treballa d’aprenent de barber i de mosso de farmàcia. Després d’un intent de suïcidi, real o fingit, se’n va a Barcelona.
1899-1903. A Barcelona treballa en diverses farmàcies i de mestre de minyons. Comença els estudis de Farmàcia, però no acaba ni el primer curs. Contactes amb els grups literaris i anarquistes, i gran amistat amb Plàcid Vidal i Jaume Aiguader. Col·labora a “Joventut”, “Catalònia”, “Catalunya Artística” i “El Rector de Vallfogona” i publica el primer conte a la “Revista del Centre de Lectura” de Reus.
1903-1904. Estada a França. Després d’un parell de mesos de vagabundatge per la Provença, s’estableix de mosso a Villaines-en-Dues-Mois, on viu una experiència sentimental amb Matilde Thevenot, que utilitzarà posteriorment a La dama enamorada. Hi escriu els Diàlegs dramàtics , que va enviant a Plàcid Vidal, el qual s’encarrega de l’edició. Finalment, trenca la relació i va a París.
1904. De retorn a Catalunya, va a Alcover, on enllesteix La dama alegre , que després de ser rebutjada pel Romea per “immoral” s’estrena el desembre al Teatre de les Arts, amb un gran èxit.
1905. El febrer estrena El noi mimat sense èxit i l’abril torna a anar-se’n a França, amb el poeta alcoverenc Antoni Isern. Des d’allà col·labora a “El Poble Català” i comença a cobrar pels seus escrits. Per la tardor torna a Barcelona.
1906. El juny estrena La bagassa (Boires de ciutat), drama social gorkià. Col·labora a “Catalònia” i publica els Diaris imaginaris a l’Avenç. L’octubre estrena el drama Arrels mortes .
1907. El juny estrena Sepulcres , dirigida per Adrià Gual. Breu estada a Itàlia.
1908. El març estrena Aigües encantades, el seu drama més ibsenià. El novembre, gran activitat: pronuncia la conferència “L’art dramàtic i la vida” i estrena la comèdia Segones núpcies i La dama enamorada , que obté un gran èxit.
1909. Llarga estada al seu poble, continuada l’any següent. Publica Drama d’humils i les traducciones de 'El marxant de Venècia', de Shakespeare i d’'Els menestrals', de Gorki.
1910-1913. Cursa la carrera de Filosofia i Lletres, secció d’Història, alternant les estades a la Selva i els estudis a Barcelona, fins que el 1911 entra a treballar de redactor nocturn a “La Vanguardia”, on s’estarà fins al 1920. Publica una tragèdia en vers, La innocent .
1912. El maig estrena amb gran èxit El gran Aleix , i uns dies després Desamor. Publica la traducció d’'El domini de les tenebres', de Tolstoi.
1913. Passa l’estiu a la Selva, refent-se d’una malaltia nerviosa. Acaba la carrera universitària.
1914. El març estrena La dolça Agnès .
1915-1916. Travessa una profunda crisi personal i creativa. La seva nova actitud, d’acostament al noucentisme, és visible al diàleg 'Dues generacions', publicat a “La Revista”.
1917. Escriu la comèdia en vers La senyora Isabel, que no s’estrenarà. El desembre estrena Garidó i Francina , tragicomèdia en prosa, ambientada al segle XVIII.
1918. El gener estrena Si n’era una minyona…Poc temps després publica La novel·la d’Esther, primera obra narrativa. El 4 de juliol es casa amb Clotilde Barranco. L’estiu escriu el drama Les ales del fang .
1919. El maig estrena El gran enlluernament. Després, escriu la fantasia dramàtica No era un somni… i la farsa Un home genial , que s’estrenarà quatre anys després.
1920. Deixa “La Vanguardia” i entra, també de redactor nocturn, a “El Día Gráfico”, on publica articles amb el pseudònim Juan de Siena. Neix la seva filla Pilar.
1921. Estrena La dama de l’amor feréstec el març.
1922. El març estrena L’escola dels promesos , la seva darrera comèdia. Deixa “El Día Gráfico” i entra de redactor diürn a “La Tribuna”, on s’està fins que el diari plega (novembre del 1924), exercint-ne la direcció en alguns períodes. També dirigeix un temps “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”.
1923. El febrer, al Théàtre de l’Oeuvre de París, s’estrena 'La dame allègre', dirigida per Lugné-Poë. L’abril s’estrena la mateixa obra a Madrid en castellà, en ambdós casos sense gaire èxit. Escriu una nova versió de El gran Aleix en tres actes, que no s’estrena. Dirigeix la revista “Mar i cel”.
1924. Rosario Pino li estrena Deslumbramiento, que fracassa a Barcelona. El maig guanya el premi de “La novel·la d’ara” amb L’home que tenia més d’una vida , que es publica el gener següent.
1925. Col·labora amb traduccions a “La Publicitat” i amb contes a “La Veu de Catalunya”. Publica la novel·la Les facècies de l’amor i les narracions El cas de Joan Anglora. Torna a guanyar el concurs de “la novel·la d’ara” amb Els tres al·lucinats .
1926. Publica Servitud, memòries d’un periodista, amb gran èxit. A la “Revista de Catalunya” comença a publicar capítols de Camins de França, en una primera versió. Col·labora amb contes a la revista “Llegiu-me”, i recull la seva narrativa curta al volum Una mica d’amor .
1927. A “la Nova Revista” surten els primers capítols de Lliçó de coses (que es convertirà en El cercle màgic). Comença a col·laborar regularment a “La Publicitat” amb articles. Una mica d’amor obté el premi Concepció Rabell. Neix la seva filla Eva.
1928. S’estrena la versió definitiva de La dama enamorada, el febrer. Publica la segona versió de Els tres al·lucinats i el volum Vida interior d’un escriptor , que assoleix dues edicions. Director literari de les Edicions Proa.
1929. Publica El cercle màgic , que obté el premi Joan Creixells.
1930. El 12 de gener, homenatge al restarurant del Parc de la Ciutadella, que passa a les cròniques amb el nom d’“àpat de les feres”. Arran d’això, trenca amb “La Publicitat”. Col·labora a “La Rambla de Catalunya”.
1931. Col·labora a “L’Opinió”. El 28 de juny és elegit diputat a les Corts Constituents de la República, en les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya.
1932. Estrena l’adaptació de 'Joana, l’embruixada', de Luigi Capuana, en col·laboració amb Ventura Gassol. Torna a dirigir “La Campana de Gràcia”. El 20 de novembre és elegit diputat al Parlament de Catalunya.
1933. Presenta el projecte de “Teatre del Poble” amb Joaquim Muntaner, personatge vinculat amb la dictadura de Primo de Rivera. L’escàndol que es produeix els obliga a retirar el projecte.
1934. Publica Camins de França, la seva millor obra narrativa, i On són els pobles? i altres història de Nadal .
1935. És nomenat membre del directori d’Esquerra Republicana. Col·laboracions a “El Diluvio” i “L’Horitzó”, amb el pseudònim d’Antoni Ardèvol.
1936. Publica el drama Anna darrera la cortina i la traducció de 'Peer Gynt', d’Ibsen, feta en col·laboració amb Gassol. Participa en la fundació del Club de Novel·listes. Intensa activitat política, abans i després de les eleccions del 16 de febrer. D’abril a juny apareixen els tres volums de La farsa i la quimera . A primers de juliol va a França a fer campanya a favor de l’Olimpíada Popular de Barcelona. Després de l’alçament militar és nomenat delegat al monestir de Montserrat. El 31 de juliol s’encarrega de la cartera d’Assistència Social al govern presidit per Joan Casanovas, i el 6 d’agost és confirmat en el càrrec en el reajustament que es produeix. A mitjan setembre és enviat a París com a delegat i pagador de la Generalitat.
1936-1939. Realitza compres d’armes i material i canvi de monedes i metalls preciosos. Inicia les seves relacions amb Marie-Rose Teston. La família es trasllada a Le Havre, amb la intenció d’embarcar cap a Amèrica en cas de guerra. Puig resideix a París, amb viatges al port francès. Repartiment de diners entre exconsellers i d’altres càrrecs de la Generalitat, en què Puig participa. Conflictes en la relació amb Marie-Rose Teston i negocis amb Ferran Canyameres.
1940. Mor Consol Puig i Ferreter a Le Havre. Puig trenca amb Marie-Rose Teston i es baralla amb Canyameres. En produir-se la invasió alemanya, marxen cap al sud i s’instal·len a “Les Sablons”, propietat de Ventura Gassol, a Saint-Martin-le-Beau, a la Turena.
1940-1946. Comença la redacció de El pelegrí apassionat i, el 1942, del dietari Ressonàncies . Breus escapades a París.
1946. Retorn a París.
1948. Gestions diverses per aconseguir d’editar el cicle. Reprèn el contacte amb Josep Queralt, propietari de Proa. Els darrers mesos de l’any els passa a Londres, on s’ha casat la filla gran, Pilar.
1949-1952. Gestions per reprendre les Edicions Proa a Perpinyà. Puig decideix de finançar-se l’edició del cicle. El 1952 apareixen els dos primers títols: Janet vol ser un heroi i Homes i camins .
1954. Surt Janet imita el seu autor. La seva salut s’agreuja.
1956. Mor a París el 2 de febrer, d’una congestió cerebral. És enterrat al cementiri del Père Lachaise tres dies més tard.
1956-1977. Surten successivament la resta de volums de El pelegrí apassionat: Vells i nous camins de França i Els emotius (1956), Demà… (1957), Les profanacions (1958), Els amants enemics (1959), La traïció de Llavaneres (1961), El penitent (1962), Pel camí dels desgreuges (1963) i, al cap de catorze anys, L’ascensió (1977), ja a Barcelona.
1965. Reedicions de La dama enamorada (Edicions 62) i Els tres al·lucinats (Proa).
1972. L’Institut del Teatre li dedica el número 14 de “Estudios escénicos”, que inclou l’edició de Un home genial .
1973. Reedició de Servitud (Nova Terra), Aigües encantades (Edicions 62) i Vida interior d’un escriptor (Selecta).
1975. Reedició de El cercle màgic (Proa). S’edita la part literària del seu dietari Ressonàncies (Edicions 62).
1976. Reedició de Camins de França (Proa).
1980. Reedició de L’home que tenia més d’una vida (Pleniluni) i publicació d’un volum amb tres peces de Teatre (“Les millors obres de la literatura catalana”).
1981. Publicació de la resta del dietari Ressonàncies amb el títol de Memòries polítiques (Proa).
Guillem-Jordi Graells .
Per ampliar la informació sobre aquest tema, podeu clicar les adreces següents: